Era media tarde y suena el telefóno, llamada inesperada que transmite sobresalto, ausencia, vacio. Yolanda anuncia que Francesc, el que no ocupaba sitio, el que estaba siempre sin hacerse notar, no volverá a Terapia, él querría pero un mandato sin mensaje le impide volver. Tu sonrisa, con labios semicerrados y alegria contenida siempre estará entre nosotros. Endulzaste la vida de todos, por dentro y por fuera, hacías tu cometido sin darte importancia pero suplantando un lugar en nuestras vidas dejando tu forma de hacer sin notoriedad.
Francesc no hay que decir lo dificil de esta despedida para tu familia. Para nosotros siempre serás insustituible, porque te llevas un poco de cada uno, a un lugar donde no podra ser repuesto. Adios compañero, pero siempre con nosotros.
Javier
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Me
resulta complicado escribir ahora, pero rescaté un pedazo de email que le envié
en agosto del 2012, antes de mis vacaciones,.. intenté transmitirle con
palabras aquello que sentía:
Francesc,
fa molts dies que volia escriure’t i mai em sento prou inspirada.. però
igualment ho intentaré...
Sento que ets una persona molt especial, coherent amb els teus valors, amb una
capacitat inacabable d’escoltar, apropar-te, entendre, relacionar-te des
d’aquesta senzillesa que et caracteritza, humilitat tan extrema, generositat
esplèndida, bondat i somriure tan ple de tendresa, els teus detalls
imperceptibles per alguns, però tant importants per aquells que tenim la sort
de captar-ne alguns, la teva sensibilitat per estar aprop d’aquells que
pateixen, la teva espera incondicional, la teva confiança, esperança i
acceptació que vius tant en silenci que fa patir, la teva responsabilitat
davant del compromís, la predisposició tan extraordinària, la superació que
demostres diàriament,...
Em sento molt afortunada d’haver-te conegut, de trobar-nos en el camí,
encara que sigui en aquesta situació, aprenc tantes coses, ets un gran exemple
de vida i fas tant bé a mi i als altres que compartim algunes estones amb
tu,...
Només avui em puc quedar amb tants petits detalls: dos en especial que em fan
emocionar, la trucada per oferir a la Claudia la teva ajuda; i la mirada, el to
de veu, les paraules cap al Xavier,... increible!
moltíssimes gràcies,
molta sort
yolanda
Me
resulta complicado escribir ahora, pero rescaté un pedazo de email que le envié
en agosto del 2012, antes de mis vacaciones,.. intenté transmitirle con
palabras aquello que sentía:
Sento que ets una persona molt especial, coherent amb els teus valors, amb una capacitat inacabable d’escoltar, apropar-te, entendre, relacionar-te des d’aquesta senzillesa que et caracteritza, humilitat tan extrema, generositat esplèndida, bondat i somriure tan ple de tendresa, els teus detalls imperceptibles per alguns, però tant importants per aquells que tenim la sort de captar-ne alguns, la teva sensibilitat per estar aprop d’aquells que pateixen, la teva espera incondicional, la teva confiança, esperança i acceptació que vius tant en silenci que fa patir, la teva responsabilitat davant del compromís, la predisposició tan extraordinària, la superació que demostres diàriament,...
Em sento molt afortunada d’haver-te conegut, de trobar-nos en el camí, encara que sigui en aquesta situació, aprenc tantes coses, ets un gran exemple de vida i fas tant bé a mi i als altres que compartim algunes estones amb tu,...
Només avui em puc quedar amb tants petits detalls: dos en especial que em fan emocionar, la trucada per oferir a la Claudia la teva ajuda; i la mirada, el to de veu, les paraules cap al Xavier,... increible!
moltíssimes gràcies,
molta sort
yolanda
No hay comentarios:
Publicar un comentario